Lluny de les blanques roques de Dover, busco en paranys desconeguts el sublim alè de les germanes Brönte, mentre, pàl.lides Alícies nascudes a les voreres humides del Covent Garden, cerquen l'aixopluc dels negres paraigües de sinistres vianants. Iniciàtiques Alícies de mitges negres i llengües desvergonyides, que esperen impassibles la mà asssassina i la navalla brillant de Jack l'Escorxador que farà acomplir el seu destí.
Al número 10 de Downing Street es tanca una porta, unes passes es precipiten cap el Parlament. Sota del Bing-Ben, les pàl.lides Alícies esperen les dotze campanades, observades per la mirada impotent i espaordida d'Emmeline Pankhurst. Els vianants plegan el negres paraigües i la lluna es reflecteix damunt el Tàmesi, un xiscle puja fins a Picadilly Circus per perdre's cap a la boca negra de l'Underground a on les germanes Brönte corren corglaçades per agafar, le dernier metro.
A Dover els blancs penya-segats acaronaran per sempre més a una invicta Alícia en perpetua levitació.
Werther
