martes, 1 de diciembre de 2009
OMBRES DE FOC
Una premonició del projecte que havia de ser "Ombres de Foc"
"Boer War 1900" del "Pre Raphaelite" John Byam Liston Shaw(1872-1919)
Amb unes líneas del poema de Christina Rossetti.
Last Summer green things were greener,
brambles fewer, the blue sky bluer.
sábado, 28 de noviembre de 2009
viernes, 30 de octubre de 2009
Una dona moderna del passat
L'àvia Assumpta infinitament llunyana, buscant l'aixopluc de la tempesta, mentre, lliure
de qualsevol lligam segueix el camí indesxifrable del seu destí.
Werther
lunes, 18 de mayo de 2009
domingo, 12 de abril de 2009
THE RISING, FALL AND REST OF MARIA VON HERZIG
Monologue of Maria Von Herzig.
Maria.- Nothing of what might happen to me will ever be an absolute surprise. Oh cruel misfortune ! I Knew everything from the beginning. Ever since I went on that long and tortuous journey that that terrible premonition accompanied me every instant no matter how hard I tried to ignore it with an obstinate and at the same time futile interest in the landscape offered to me at my passing. The most terrible premonitions oppressed my temples. Thought rebelled under the pressure of tormented omens. Invisible voices that I could not ignore predicted my total destruction. The impossible return to a world that I Knew lost for ever.
Just to arrive and see how this cold and hostile habitat was on my watch through the thick mist that covered everything up I knew, with every certainty, that I would never leave those walls alive. The house had such a dismal look that it confirmed all my suspicions. I saw myself pushed to an empty and desperate existance. I could also guess that my forced retirement meant the cold grave of the most absolute oblivion.
Can I rebel against misfortune ? Now I only have the confort of my fatal blur, and for ever, with my beloved, with my desired, longed for Lotte: The last chance to stay in this fictitious world that is cinema. Berlin overwhelmed together with my painful illness confine me and exalt me towards this sublime alienation that the invisible pupils of the spectators that watch from the dakness of the rooms will yet never see.
martes, 31 de marzo de 2009
ÀNIMA FOSCA © 1990
Una mort molt dolça
En aquell precís moment, tot just veure aquell rostre, vaig saber amb tota certesa que allò significava sense cap altra mena de dubte que un retorn, una revifalla del passat, una revifalla però, que m’abocaria a una mort certa, una mort a la que jo estava predestinat des del dia que la vaig conèixer.
Ara la Judith estava al meu davant somrient, i jo no podia fer altra cosa que somriure també. Els anys per ella havien passat de forma imperceptible, tan sols unes petites arrugues al costat dels ulls que s’accentuaven en somriure i li donaven un aspecte distiguit i distant. El pàl.lid cabell recollit a la nuca amb una estudiada senzillesa, feien d’ella el prototipus de dona elegant, freda i llunyana, tan sols el rictus de la boca... ah!, sí, la seva boca!, i els seus llavis, i les seves dents tan blanques que contrastaven i, de quina manera!, amb la foscor de la seva ànima. Mentre ella, aliena als meus pensaments, s’esforçava a oferir-me una imatge quasi perfecta, que jo, a pesar dels seus esforços, descobria quelcom de ben diferent sense esforçar-m’hi gaire. A través del rictus dels seus llavis apareixia aquella coneguda sensualitat que de nou em portava al passat, un passat que per sempre més estaria lligat al d’ella.
Amb la cigarreta a la mà, va acostar-se com pidolant protecció.
-Va home! Em dones foc, no? -va dir, tot posant la seva cuidada mà de llargues ungles de color porpra sobre la meva solapa i espolsant amb molta suavitat però amb persistència alguna cosa, segurament invisible. Per uns segons el seu contacte em va fer bategar el cor; sabia que si l’emoció em delatava, estava perdut. Ella, indiferent a tot el que es furgava dins meu, es va atansar encara més. La seva proximitat em va fer sentir el seu alè indeterminat i salivós en posar-se la cigarreta als llavis entreoberts i vermells com un fruit madur.
En aquell precís moment, tot just veure aquell rostre, vaig saber amb tota certesa que allò significava sense cap altra mena de dubte que un retorn, una revifalla del passat, una revifalla però, que m’abocaria a una mort certa, una mort a la que jo estava predestinat des del dia que la vaig conèixer.
Ara la Judith estava al meu davant somrient, i jo no podia fer altra cosa que somriure també. Els anys per ella havien passat de forma imperceptible, tan sols unes petites arrugues al costat dels ulls que s’accentuaven en somriure i li donaven un aspecte distiguit i distant. El pàl.lid cabell recollit a la nuca amb una estudiada senzillesa, feien d’ella el prototipus de dona elegant, freda i llunyana, tan sols el rictus de la boca... ah!, sí, la seva boca!, i els seus llavis, i les seves dents tan blanques que contrastaven i, de quina manera!, amb la foscor de la seva ànima. Mentre ella, aliena als meus pensaments, s’esforçava a oferir-me una imatge quasi perfecta, que jo, a pesar dels seus esforços, descobria quelcom de ben diferent sense esforçar-m’hi gaire. A través del rictus dels seus llavis apareixia aquella coneguda sensualitat que de nou em portava al passat, un passat que per sempre més estaria lligat al d’ella.
Amb la cigarreta a la mà, va acostar-se com pidolant protecció.
-Va home! Em dones foc, no? -va dir, tot posant la seva cuidada mà de llargues ungles de color porpra sobre la meva solapa i espolsant amb molta suavitat però amb persistència alguna cosa, segurament invisible. Per uns segons el seu contacte em va fer bategar el cor; sabia que si l’emoció em delatava, estava perdut. Ella, indiferent a tot el que es furgava dins meu, es va atansar encara més. La seva proximitat em va fer sentir el seu alè indeterminat i salivós en posar-se la cigarreta als llavis entreoberts i vermells com un fruit madur.
martes, 10 de febrero de 2009
¿ QUE HAY PARA CENAR QUERIDA ?
La belleza de la perversión
La familia vampirizada por el más débil, la oscuridad del incesto, la atracción de la muerte como un vicio absurdo, el desasosiego de la culpa.
Werther
La familia vampirizada por el más débil, la oscuridad del incesto, la atracción de la muerte como un vicio absurdo, el desasosiego de la culpa.
Werther
martes, 3 de febrero de 2009
EL CINE Y LA PINTURA
EDWARD HOPPER
"Pennies from heaven"
Personajes perdedores y solitarios, noctámbulos bajo las luces de neón, con una taza de café calentando sus manos, afuera la depresión, todo eso y mucho más en un musical casi olvidado, sueños, fantasía y dinero caído del cielo para los parias de la tierra. Imprescindible
"Pennies from heaven"
Personajes perdedores y solitarios, noctámbulos bajo las luces de neón, con una taza de café calentando sus manos, afuera la depresión, todo eso y mucho más en un musical casi olvidado, sueños, fantasía y dinero caído del cielo para los parias de la tierra. Imprescindible
lunes, 12 de enero de 2009
L'ARGENT de Marcel L'Herbier
L'ARGENT
Directed by Marcel L'Herbier
France 1928
Adapted from Émile Zola's novel of the same name, Marcel L'Herbier's L'Argent [Money] is an opulent classic of late-silent era cinema. Filmed in part on location at the Paris stock exchange, it reveals a world of intrigue, greed, decadence, and ultimately corruption and scandal when business dealings and amorous deceit combine. Business tycoons Saccard and Gunderman lock horns when the former attempts to raise capital for his faltering bank. To inflate the price of his stock, Saccard concocts a duplicitous publicity stunt involving the unwitting aviator Hamelin and a flight across the Atlantic to drill for oil, much to the dismay of his wife Line. While Hamelin is away, the lascivious Saccard attempts to seduce Line, whose own temptation by the allure of money puts herself and her husband in danger pawns in a high-stakes chess game played out by unscrupulous speculators. With an all-star cast (Brigitte Helm and Alfred Abel, fresh from Fritz Lang's Metropolis, alongside Pierre Alcover, Yvette Guilbert, and luminary of the French avant-garde Antonin Artaud) and a mammoth budget, L'Argent is comparable in period and scale with other celebrated epics of the silent era, such as Abel Gance's Napoléon. With its use of portable cameras that literally descend into the Bourse and revolve around its lavish contours, L'Argent represents a type of cinematic Impressionism distinctive to the silent art a poetry that would change forever with the coming of sound.
Directed by Marcel L'Herbier
France 1928
Adapted from Émile Zola's novel of the same name, Marcel L'Herbier's L'Argent [Money] is an opulent classic of late-silent era cinema. Filmed in part on location at the Paris stock exchange, it reveals a world of intrigue, greed, decadence, and ultimately corruption and scandal when business dealings and amorous deceit combine. Business tycoons Saccard and Gunderman lock horns when the former attempts to raise capital for his faltering bank. To inflate the price of his stock, Saccard concocts a duplicitous publicity stunt involving the unwitting aviator Hamelin and a flight across the Atlantic to drill for oil, much to the dismay of his wife Line. While Hamelin is away, the lascivious Saccard attempts to seduce Line, whose own temptation by the allure of money puts herself and her husband in danger pawns in a high-stakes chess game played out by unscrupulous speculators. With an all-star cast (Brigitte Helm and Alfred Abel, fresh from Fritz Lang's Metropolis, alongside Pierre Alcover, Yvette Guilbert, and luminary of the French avant-garde Antonin Artaud) and a mammoth budget, L'Argent is comparable in period and scale with other celebrated epics of the silent era, such as Abel Gance's Napoléon. With its use of portable cameras that literally descend into the Bourse and revolve around its lavish contours, L'Argent represents a type of cinematic Impressionism distinctive to the silent art a poetry that would change forever with the coming of sound.
sábado, 10 de enero de 2009
NEW YORK y M.M.
Podríamos e incluso deberíamos haber coincidido aquel año en N.Y., no fue así, nuestras miradas no se cruzaron, ahora ante la imposibilidad de sorprendernos, me refugiaré en la terraza del Empire State Building y esperaré pacientemente este improbable encuentro.
viernes, 9 de enero de 2009
LOCK-OUT en NEW YORK
Después de una concienzuda restauración hecha por la Filmoteca de Catalunya, LOCK-OUT viajará a New York en mayo, de momento aparece en un WORK IN PROGRESS de cine clandestino programado por PRAGDA.
Esperemos que después de 36 años este sea el año de LOCK-OUT.
VITA SI SCIAS VTI LONGA EST
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
