Mai més, mai més
podrem arranjar l’estropell
l’irreperable buit de la seva absëncia.
Amdós ho sabem i malaïm la
intolerància dels déus, que
així ho dicidiren.
Ella quasi perpètua, incansable,
repeteix dia darrera dia
aquella imatge congelada,
tot venint de la pluja,
tot retornant de la mort.
Mai més, mai més
podrem sorprende el seu esguard
que ens busca dins la fosca.
Laura ombra estimada,
si algun dia et retrobem
ja no serà el mateix, ja que
l’éxtasi tan minuciosament preparat
es va interrompre i nosaltres
malauradament, ja no podrem anar més enllà.
Goodbye Laura!
Werther
No hay comentarios:
Publicar un comentario